divendres, 25 d’abril del 2008

Capítol 2.

Asseguda la tassa amb la tapa baixada, amb un cigarret entre els dits i un pal entre les cames, sentí por de mirar fora, cap a l'habitació, per por del que s'hi podia trobar.

dilluns, 7 d’abril del 2008

LA NIT MÉS XAFOGOSA

Havien anunciat que aquella podia ser la nit més xafogosa del segle.
La Dolors Sanahuja havia vist com el seu gat persa obria la nevera i s'hi ficava a dins, senyal claríssim que calia témer alguna cosa més que una nit de llençols suats.
La Maria Dolors havia estat tota la tarda jugant a golf amb un pingüí. Un pingüí amb pantalons de golf era una imatge inaudita. Aquella humitat queia com agulles sobre la meva pell que s’empegava tant com la tonada del “Baila el Chiki-Chiki”. ...però no era humitat, era simplement la suor que li regalimava per la cara desfigurada, malgrat les nombroses operacions de cirugia estètica que s'havia fet. La pell es va començar a arrugar per efecte de la humitat, però ella ja tenia assegurada la provisió de cervesa per passar la nit. Va seure's al sofà i agafà la primera cervesa. Hagués agraït que caigués una mica de pluja del cel. El gat feia uns dies que es mostrava neguitós. Feia cinc minuts que no sentia cap soroll al carrer. Va començar a beure aquella cervesa tant freda. Mai havia sentit la olor d'aquella humitat quan regalimava per la cervesa. Una gota de suor impertinent, li comença a baixar per l'entre pit i sense trobar obstacle, sortí del la vall mamaria trobant finalment recipient, dins del capat lligam que tots teníem amb la mare quan no érem res mes que fetus nedadors. A partir d'aquell fet insignificant, la Dolors recordà un esdeveniment que marcà la seva vida. De sobte, el telèfon va sonar insistentment. Desprès, va veure com caminaven junts el pingüí i la "jaca" del Samuel i ho va entendre tot. però la gota seguí aferrada al melic. En aquell moment un raig de llum omplí de llum la impertinent gota de suor, i a forma de lupa projecta sobre la envellida paret de la demacrada habitació, el microtatuatge que la dolors es va fer al melic fruit d'un amor no consumat. Va ser llavors quan ho va veure tot clar. El gat era la reencarnació d'en Romualdo, el seu marit.
Ella no hi creia en aquestes coses i la idea aquesta se li esborrà del cap. No l'amoïnava gaire haver perdut la feina una setmana abans. La calor era insuportable, el Romualdo era allà present, com insuportables eren els cosins felins de color " blau-gavina ". Sense pensar-s'ho dos cops, es va aixecar del sofà i pensà vull cardar amb el veí Marcel·lí; el gat em vigila. Va decidir dir-li la veritat a la seva amiga Piluca, així que va agafar les claus del cotxe i es va dirigir al peña-segat més alt de tota Rússia. Ràpidament, però anà cap al psiquiàtric, el tripi que havia pres havia caducat feia una setmana. Ella exclamà: Hòstia quina xafogor!!! Degut a aquella xafogor, va notar els "tarçanets" de llurs natges. A part de la calor, el fet més preocupant era l'ombra que la seguia: era el Mag Fèlix que li digué: "Tontos ignorantes, todos tienen el mismo horóscopo", mentre se la quedava mirant fent saltirons i aixecant els braços. tot dient amb un to irònic: "Oi que m'entens? jeajeajeajea!!".

Però fou llavors que el vell Mag mirà esparverat el cel. E
n ell observà com s'anava acostant lentament una terrible tempesta i va veure com l'ombra del gat Marcel·li s'abraonava a sobre d'ell. Però no era un gat, era el propi mag Félix que sempre tornava al lloc del crim. Encara que l'Oratio ja ho sabia, acompanyat pel senyor Canyelles, havia decidit trencar el silenci. Llavors, va aixecar el puny i va prometre que mai més es deixaria grapejar per una dona amb dents postisses i que mai més tornaria a posar-se el tanga al revés perquè li produïa una coïssor insuportable! Llavors, afegí: "mai més tornaré a menjar peus de porc amb salsafins!" De sobte, va sentir una forta remor que el va fer girar cap a uns matolls on hi havia el gat. De fet, ara s'adonava que aquell gat havia arribat a casa dos dies després de la mort del seu Romualdo. Tot s'havia acabat. No podia creure el que acabava de veure.

El dia següent, a primera hora del matí, s'aixecà amb la cua del seu gat i les orelles del gos del veí amb l'única idea d'anar a Llofriu. En sortir, es va mirar al mirall del cotxe
i va saber que tenia el cervell remogut, prou remogut com per no reconèixer la imatge desfigurada que reflectia aquell retrovisor mal col·locat. S'hi va fixar més i... oh no! era l'Aznar, així que decidí canviar el rumb: aniria a Torredembarra. D'un rampell, trencà aquell mirall d´un cop de puny i allà i varen començar 7 anys de mala sort. Mai més tornaria a viure una ràbia i una xafogor com la d'aquella nit. De vegades penso que la vida es com un cony, negra, fosca i de vegades bruta com una una nit de calor, la calor que dóna una nit amb Ronaldinho a sobre. De cop i volta, la Maria Dolors va sentir necessitat de fer l'amor amb un polígraf. Llavors va ser quan es va donar compte que alguna cosa fallava al seu cervell . El gat que miolava intensament perquè volia tornar a la nevera era oient de Rac-1 de 4 a 7. L'endemà tothom al barri escoltava els comentaris, tots pendents del guirigall que s'havia muntat. Tots, excepte el polígraf, que no podia ni caminar. La crueltat de la realitat havia arribat al seu màxim nivell. S'havia de sobreposar als poders sobrenaturals que el destí li havia pres en benefici de la dinastia pueril. La nevera estava plena de birres marca Ronaldinho. Confusió, impotència, incertesa!!! I, per companya, només la seva ombra.Tot plegat... La Por! Sort que en Lluís tenia un tornavís perquè la feina del doctor era anar llençant gats a mar. "Ja està bé d'aquest desgavell! He de posar ordre al meu cap!", va dir la Maria Dolors amb llàgrimes als ulls, sortint corrent al lloc on sovint anava a pensar. Llàstima que el tren que va agafar per tornar era un rodalies. Amb tanta xafogor, va treure el cap per la finestra i un arbre la va degollar, amb tanta mala sort que al costat hi havia un pixapí: "Coi, kamaku", va dir, "algú ha perdut el cap per mi". I dit això va dir: el ficaré a la nevera. Per això va agafar el cap amb molta cura i amb la mà dreta va treure's el mòbil de la butxaca, tot pensant "he de parlar urgentment amb en Grisson, he de trobar un cos". I telefonà:
-Grisson al aparell, expliqui detalladament quin tros busca. C'est pas possible!!! Carla Bruni va fer acte de presència! Aquell magnific cos havia aparegut i realment era impressionant.
I llavors va aparèixer el "sekito verde" i van muntar una gran orgia i, víctimes de l´atracció fatal, es van deixar portar per la imaginació. El sarau era considerable. I el veí va venir a queixar-se (Ep! Heu dit Grisson i Carla Bruni? Alerta Sarkozy, que el groset col·lecionista d´insectes i fetus en formol es un seductor terrible.). El veí era un jove ben plantat, però sense penis, tot i que amb uns dits molt gruixuts.
-Espanya va bien!- va exclamar na Bruni.
-Toca'm la fixa - pregà en Grissom.
Na Bruni es delectà amb els sucs de tomàquet i en Grissom se la va tenir que pelar amb un mitjó suat. Encara no havia enllestit quan escoltà que la ràdio remugava un no sé què de no sé on... una altra vegada el Barça!!! I a casa, el gat Marcel.lí buidava el pernil dolç de la nevera. I es començava a preocupar, on era la Dolors?
"Dolooors, Dooolors, llum de la meva vida" cantava el gat trist i blau. Encara s'escoltava la radio, ¡ sí encara el Barça! En Ronaldinho estava trist.
- Per què no em convideu a coca? - bramava.
- Perquè no és Sant Joan encara, gamarús! - replicà l'afició.
El brasiler marxà amb dolors per la Dolors.
De cop i volta, Ronaldinho va recordar una cosa que li diguè la Dolors via sms: Agafo un rodalies aquesta tarda i no sé quan arribaré.
Tort, esgarrellat però no suat alçà la veu i cridà: A tot bacó li arriba el seu sant Marí! Tros de gandul, si haguessis pencat més enlloc de cardar tan "un altre gall ens cantaria". Digué Maria Dolors. Ell li replicà: Dolores me'n vaig a Milà que allí no es para de cardà. "Per mi, com si te'n vas a CANSAS CITY!! Però agafa una cadira per SI T'HI CANSES!!
La Dolors es va despertar i va pensar, els viatges d'àcid son cada cop més reals. Va sortir del llit mig nua i es va fotre una altra cervesa glaçada," ja començo a tindre una edat per deixar les drogues i treure el gat del frigorífic, però mentre anava a la cuina, el veí de davant l´observava com caminava nua i suada a contra llum. Llavors, va rebre una trucada dolenta: el gat s havia suïcidat i no s'ho acabava de creure, perquè aquell gat tenia sed de mon, per veure com era la vida davant els peus. Mirà les notícies: En Touré Yaya era feliç perquè ja tenia una penya.
- Una penya és millor que una espardenya! - va cridar-li en Lluís amb el tornavís. Les notícies seguien com un torrent estrany perquè mai s'hauria esperat que Ronaldinho quedés embarassat. Va anar al menjador i va posar el seu disc preferit,Deep Purple. De cop i volta varen trucar a la porta...era la seva amiga Irene,i venia amb ganes de sexe
i, com podia negar-se a un plaer tan immens amb una noia com ella, va abraonar-s'hi com un animal ferotge i digué:
- OOOOh! com m'agrada que em xuclis els mugrons - suspirà. I, a continuació, Irene va mirar-se fixament l'entrecuix - Quin fal·lus!
En realitat portava un pal i, contradictoriament (o potser justament per això) també li havien entrat ganes de fumar al water.